“NO ÉS VALENT AQUELL QUE NO TÉ POR, SINÓ AQUELL QUE SAP CONQUERIR-LA”
Nelson Mandela, polític Sud-africà.
L’altre dia, tot navegant per Internet, vaig topar amb una afirmació que m’ha fet reflexionar, i que deia:
“Segons els experts, l’home del segle XXI és un dels més porucs de la història. La passivitat i la complexitat del món generen covardia. És doncs moment de reivindicar la valentia. D’on podem obtenir el coratge? Podem aprendre a ser valents?”
El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la por com: el torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari; és l'aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja.
Segons Joan Riart, Doctor en psicologia i professor d'Estudis de Psicologia i Psicopedagogia: “La por no és dolenta, és un mecanisme biològic de supervivència. El fet negatiu és no saber afrontar-la correctament”, és la detecció d’un perill que ens amenaça.
Però la por també pot encegar la nostra percepció de la realitat i paralitzar-nos. Sentim por davant de perills reals, però també davant de perills que anticipem, imaginem i ampliem.
L’ésser humà sempre ha tingut por: por a la mort, a allò que desconeix, al poder, a la solitud…i actualment tenim por al fracàs, a equivocar-nos, a l’atur, a estar sols, al terrorisme, al futur…com diu José Antonio Marina, Filòsof “La por s'ha convertit avui en un perill per l'home".
Moltes de les nostres pors són apreses i transmeses pels pares, amics o la societat en què vivim. Fa uns anys no teníem por de l’atur o del terrorisme, i en aquests últims anys s’han convertit en una de les preocupacions més grans per la gent de la nostra societat, tot gràcies a la por que ens han transmès els mitjans de comunicació, la família, els amics i la societat en general, por que no sempre es basa en fets reals, si no sobre perills que anticipem, imaginem i ampliem, i això afecta la nostra manera de pensar i d’actuar.
Cal tenir la por justa davant dels perills reals i no deixar de fer les coses que creiem que calen fer per por. Cal ser valents i fer allò que creiem que hem de fer. Ser valent no vol dir no tenir por, sinó reconèixer-la, acceptar-la i afrontar-la.
El diccionari ens defineix la valentia com: la qualitat de valent; un acte propi d'una persona valenta, i valent com: el que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por, i el coratge: com la disposició del cor, de l'ànima; la fermesa de cor davant el perill o les dificultats.
Sovint un es converteix en valent empès per les circumstàncies, perquè davant de certes coses no podem ser impassibles i no fer res, hem d’actuar.
La mandra, l’egoisme, la covardia, la inhibició, la dependència, la passivitat, la injustícia, la inconsciència, etc. són característiques de la societat individualista en la qual actualment vivim, i contradictòries amb la valentia.
La por ens està convertint en un ramat d’ovelles porugues i obedients.
Em pregunto: Quantes coses hem deixat de fer per culpa de la por? Quanta gent hem deixat de conèixer per por? Quants projectes hem deixat de realitzar per por?
Amb el temps me adonat que tothom pot superar les seves pors i ser valent, només cal canviar d’actitud, prendre decisions i actuar sabent que podem equivocar-nos.
