Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers

Cim del cap de Tancalaporta a la serra del Cadí

 

Vall del Bastareny, Gisclareny, Berguedà

Prepirineu oriental

 

 

     Ascensió al cap de Tancalaporta, també anomenat puig dels Terrers, de 2.465 m d'altitud, a la serra del Cadí. 

Itinerari llarg i dur que des de la vall del Bastareny s'enfila al puig de Terrers o cap de Tancalaporta passant pel coll de Bauma i pel caire meridional de la muntanya. La tornada ressegueix la serra de la Moixa fins a coll de Pendís i davalla pel camí dels Empedrats. És una ruta molt exigent pel gran desnivell que cal superar.

Cap de Tancalaporta o puig Terrers

Ruta de la riera de les Lloses

Ruta circular de la riera de les Lloses des de Ripoll

Ripoll - Les Lloses, Ripollès

Prepirineu oriental

     La ruta de la riera de les Lloses és un itinerari lineal que nosaltres hem fet circular. L'itinerai que ressenyem, ressegueix la riera de les Lloses des de Ripoll fins a l'hostal del Cremat. La tornada és pel sender de gran recorregut GR 1 que passa per Sant Esteve de Vallespirans i la riera de Vilardell. El punt d'inici és Can Villaura, a l'entrada de Ripoll.

Aquesta ruta de senderisme ens permetrà conèixer l'entorn d'un dels afluents del Ter, la riera de les Lloses, que creuarem diverses vegades, i els boscos de les Lloses.

Masia del Puig dels Brucs

Sobrepuny des de Vilada

Sobrepuny pel castell de Roset i Espinagalls

Vilada, Alt Berguedà, Berguedà

EIN Serra del Catllaràs

Prepirineu oriental

     Aquesta ruta semicircular ens portarà al cim de Sobrepuny per la serra de Picamill, des de Vilada i passant pel castell de Roset.

L'excursió comença al petit poble de Vilada, als peus del pantà de la Baells, al Berguedà, i per camins, pistes forestals i corriols, alguns senyalitzats i d'altres no, s'enfila per terreny forestal al cim del Sobrepuny, a 1656 m. d'altitud. El recorregut, de més de 1000 metres de desnivell, ens permet descobrir els boscos del vessant sud-oest de la serra del Catllaràs, a l'Alt Berguedà, conèixer el castell de Roset i gaudir d'extenses vistes des del cim.

Vistes al sud des del cim de Sobrepuny

Ruta circular pels cingles de Vallcebre

Els cingles de Vallcebre pel PR-C 128 des de Sant Corneli

Sant Corneli, Cercs, Alt Berguedà, Berguedà

Prepirineu oriental

     Aquest és un itinerari circular pels cingles de Vallcebre des de la colònia de Sant Corneli de Cercs, al Berguedà.

La ruta comença al museu de les Mines de Cercs, puja a l'altiplà de Vallcebre pel grau dels Boigs i ressegueix tot l'altiplà pel fil de la cinglera seguint el sender de petit recorregut PR-C128. El recorregut ens permetrà gaudir d'àmplies vistes de la vall del Llobregat, el Pedraforca, la serra de Moixeró i el massís del Catllaràs.

Cingles de Vallcebre i serra del Cadí

Sant Amand des del balneari de Montagut

Sant Amand: el balcó del Ripollès des de la vall de Ribes

 

Campelles - Ribes de Freser- Vall de Ribes - Ripollès

 

EIN Serra Cavallera

Prepirineu oriental

     Itinerari circular que ens portarà al puig de Sant Amand des del fons de la Vall de Ribes. La ruta comença a l'antic balneari de Montagut, situat als peus de l'N-260 entre Campdevànol i Ribes de Freser, puja cap al poble de Bruguera, flanqueja el vessant occidental del puig de Sant Amand i ateny el cim pel vessant de migjorn des de Sant Julià de Saltor. La tornada la farem pel vessant nord, baixant cap a coll de Jou i d'allà cap a Bruguera per enllaçar amb el camí de pujada.

Panoràmica des de la Portella

L'especial interès de la ruta són les àmplies vistes de la comarca des de la creu de Sant Amand, l'anomenat balcó del Ripollès. A més a més, descobrirem un paisatge de notables contrastos a causa de l'important gradient altitudinal i al fet que l'itinerari transcorre per tres vessants ben diferents de la muntanya.

El Ripollès des de la creu de Sant Amand

El Mont des de Beuda

Circular al Mont pujant per Sous i baixant per Falgars des de Beuda

 

Beuda - Alta Garrotxa - Garrotxa

Espai d'Interès Natural Alta Garrotxa
Prepirineu oriental

 

     El recorregut d'avui és una volta circular a la muntanya del Mont que ens portarà fins al cim de la Mare de Déu del Mont. La ruta comença a Beuda, s'enfila pel vessant de migjorn passant pel monestir de Sant Llorenç de Sous per atènyer el cim del Mont. La baixada la farem pel vessant de tramuntana cap a Falgars i retornarem a Beuda passant pel Segueró.
Tota la ruta està senyalitzada, tot i això, cal estar atents a les cruïlles de camins.

Mossèn Cinto presidint les vistes des del Mont

 
El principal atractiu d'aquesta ruta són les vistes des del cim del Mont i les runes de l'antic monestir benedictí de Sant Llorenç de Sous.

Puig de Sant Marc per les balmes d'Uja

Circular al puig de Sant Marc des de la vall de Sant Aniol

Vall de Sant Aniol - Sadernes - Alta Garrotxa - Garrotxa

Espai d'Interès Natural Alta Garrotxa

Prepirineu oriental

     Aquesta ruta circular ens portarà al puig de Sant Marc des de la vall de Sant Aniol. El recorregut comença al pont dels Aures, a Sadernes, i ressegueix la riera de Sant Aniol fins a l'ermita de Sant Aniol. Després s'enfila cap a can Barrufa i per l'escalar del Jóc puja a les balmes d'Uja i al puig de Sant Marc. La baixada la fem cap a Talaixà i retornem a la vall de Sant Aniol passant per sota el grau de Sadidorta.

     Tot i que el primer tram de l'excursió està molt ben senyalitzat, a partir de Sant Aniol l'excursió transcorre per camins poc senyalitzats dins del bosc on caldrà saber trobar els rastres de sender.

Vista panoràmica del Bassegoda i el Martanyà

 
El principal atractiu d'aquesta ruta és la riera de Sant Aniol i les espectaculars vistes des del puig de Sant Marc. A més, descobrirem les balmes d'Uja i el poble abandonat de Talaixà, tot endinsant-nos en el domini de l'alzinar i fer un petit tast de la fageda de l'Alta Garrotxa.

Ruta circular a serra Cavallera des de Camprodon

 

Pla de les Pasteres i Pedra dels Tres Bisbats

Camprodon - vall de Camprodon- Ripollès

 

Espai d'Interès Natural Serra Cavallera

Prepirineu oriental

      L'excursió d'avui és una ruta circular que des del municipi de Camprodon ens portarà al puig Pla de les Pasteres i a la Pedra dels Tres Bisbats resseguint la carena de serra Cavallera.

     La ruta comença al poble de Camprodon i ressegueix la carena de la serra de les Pasteres, primer per boscos i després entrant al domini dels prats de pastura per atènyer els cimals del puig del Pla de les Pasteres (1.894 m) i la Pedra dels Tres Bisbats (1.899 m). La baixada la fem cap a coll de Pal i retornarem pel vessant meridional de la serra Cavallera a Camprodon.

La Pedra dels Tres Bisbats, el puig Estela i el Taga

     L'itinerari ressegueix el fil carener durant força estona permetent-nos gaudir d'àmplies vistes cap al Pirineu i les extenses serralades prepirinenques de l'Alta Garrotxa, el Ripollès i el Berguedà. El camí està senyalitzat com a PR C-190 i PR C-189.

Ruta pels pobles de la vall de Ribes

Ruta circular des de Ribes de Freser al Balneari de Montagut passant per Campelles i el Baell

Ribes de Freser, Vall de Ribes, Ripollès

EIN Obagues de la Vall del Rigart - EIN Serra Cavallera 

Prepirineu oriental

     Aquesta ruta circular ens permetrà visitar els pobles de Campelles i el Baell situats a la vall de Ribes. L'itinerari comença a Ribes de Freser, puja cap al collet de Segura i tot seguit davalla cap al veïnat de Roques Blanques. Després de travessar el riu Rigart, s'enfila per les obagues del Rigart cap al coll de la Casassa per atènyer el poble de Campelles. Després de creuar Campelles, continua cap al llogaret del Baell passant pel Molí del Coll i finalment, emprèn la baixada cap al balneari de Montagut per retornar a Ribes de Freser pel fons de la vall. Tot l'itinerari està senyalitzat amb les marques dels senders d'Itinerànnia.

Panoràmica del Pirineu oriental des del Baell

Els Bufadors de Beví des de Montesquiu

PR C-214: Ruta circular als Bufadors de Beví des de Montesquiu

Montesquiu - Santa Maria de Besora, el Bisaura, Osona

EIN de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt i 

EIN Parc del Castell de Montesquiu

Pre-pirineu oriental

     L'itinerari d'avui és una ruta circular al Bisaura que ens portarà a visitar als Bufadors de Beví des de Montesquiu.

     La ruta comença a la plaça del poble osonenc de Montesquiu, travessa el riu Ter i continua en direcció a la Farga de Bebié seguint el PR C-214 fins al mas de Sant Moi. A partir d'allà, gira cap a llevant i continua cap al coll de la Bassa de la Processó. Tot seguit, deixa el PR i segueix pel vessant septentrional de la serra de Bufadors. Més endavant, s'enfila per l'obaga i ressegueix pel fil carener la serra de Bufadors fins al coll de Beví. A continuació davalla cap al vessant meridional i enllaça de nou amb el PR C-214 per tal de continuar cap a la collada de Beví Gros. L'itinerari continua cap a la serra de la Rovira per tal de travessar-la pel coll dels Tres Pals i davallar cap a la riera de la Solana. Finalment, el sender remunta cap al castell de Montesquiu i retorna al poble.

Panoràmica des de la serra de Bufadors

Volta a la serra de Bestracà

Ruta circular a la serra de Bestracà des d'Oix

Serra de Bestracà, Alta Garrotxa, la Garrotxa

EIN Alta Garrotxa

Prepirineu oriental

     Aquesta ruta circular ens portarà des d'Oix i passant pel Grau d'Escales fins a l'ermita de Sant Miquel d'Hortmoier, on podrem visitar els Roures del Rei. A continuació, resseguint la riera de Beget, puja per l'Escalduix per atènyer les Planes del Barrancot. Des d'allà s'enfila cap a la solana de Bestracà i el puig de Bestracà, situat a 1.056 m d'altitud. Des d'aquest punt davalla cap al coll de Bestracà passant per l'ermita romànica de Sant Andreu de Bestracà, per arribar finalment a Oix.

Panoràmica des del puig de Bestracà

Circular al Comanegra des de Beget

Ascensió al Comanegra: 

el cim més alt de la Garrotxa

Beget, Alta Garrotxa, Ripollès-Garrotxa

Prepirineu oriental

Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa

     Aquesta ruta circular al puig de Comanegra ens portarà a ascendir a aquesta talaia privilegiada de l'Alta Garrotxa situada al límit fronterer amb el Vallespir i dins de l'Espai d'Interès Natural de l'Alta Garrotxa. Començarem l'itinerari al poble de Beget, pertanyent al Ripollès i just al límit amb la Garrotxa, des d'on ens endinsarem a les frondoses boscúries i els abruptes i esquerps relleus calcaris dels contraforts més orientals de la serralada pirinenca. Descobrirem per què aquesta zona l'anomenen les garrotxes: les terres aspres i de mala petja.

Panoràmica de l'Alta Garrotxa i el Pirineu més oriental

     L'itinerari comença a l'església de Sant Cristòfol de Beget i puja per la carena de Ricolta cap al pla de la Primavera i la collada Fonda. Segueix per la carena fronterera direcció a llevant fins al puig de Comanegra, a 1.557m. d'altitud. Des del cim, davalla vers a migjorn cap a la Bassa de Monars i continua cap al petit nucli de Monars i l'església de Sant Sebastià. Segueix cap a Sant Miquel de Meians i davalla per sota el cingle de les Gralles direcció a ponent i cap al coll del Tossal Gros. El recorregut continua cap a ponent i baixa cap al torrent de les Valls per pujar novament cap al coll de l'Algar. Des d'aquest punt, perd altura flanquejant per sota els cingles del Barrancot per enllaçar amb el GR11 a les Planes del Barrancot i a tocar la riera de Beget. A continuació segueix paral·lel el curs d'aigües amunt fins a retornar al pintoresc poble de Beget.

Panoràmica de Beget

    

     Durant el recorregut descobrirem l'extens i característic alzinar de l'Alta Garrotxa i la fageda del vessant francès del Comanegra. Recorrerem els abruptes relleus calcaris formats per nombrosos cingles i fondalades on abunden el porc senglar, diversos còrvids i hi nidifiquen els voltors. Ascendirem al cim més alt de la Garrotxa, visitarem el petit i pintoresc poble de Beget i descobrirem el veïnat de Monars, un nucli ocupat des de fa molts anys. A excepció del concorregut cim del Comanegra, durant la resta de l'itinerari gaudirem de la solitud d'aquest indret feréstec i a la vegada tan seductor.

Camí miner d'Ogassa

Itinerari pel passat miner d'Ogassa

Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, Ripollès

Prepirineu oriental català 

 

 

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses

     El camí miner d'Ogassa és un recorregut que ens portarà pels principals punts del patrimoni miner d'Ogassa.
L'itinerari comença a Sant Joan de les Abadesses i puja entre prats i boscos de pi roig fins al coll de l'Art. Allà enllaça amb el traçat de l'antiga via del tren fins a arribar a la mina Dolça i el Museu Miner d'Ogassa. El retorn el fa per l'antiga via del tren ara condicionada i reconvertida amb la Ruta del Ferro i del Carbó que per camí ample i planer ens condueix de baixada cap a l'antiga estació de Toralles i continua cap a Sant Joan de les Abadesses després de visitar el bonic gorg de Malatosca.
Durant l'itinerari observarem el paisatge i la vegetació típica d'aquest sector del Ripollès situat al vessant meridional de Serra Cavallera. Gaudirem de la flora dels prats i boscos humits, formada per una gran varietat d'orquídies que a la primavera i principis d'estiu estan en plena floració. Descobrirem les antigues instal·lacions mineres i cimenteres d'Ogassa i gaudirem de vistes al vessant sud de la Serra Cavallera.

Antiga estació de Sant Joan de les Abadesses

ARRIBA LA TARDOR A LA SERRA DEL CATLLARÀS

TRAVESSA PER LA SERRA DEL CATLLARÀS

Travessa realitzada a finals de setembre de 2015.

Cim de la Roca del Joc o de la Mare de Déu

La serra del Catllaràs és un singular massís prepirinenc força desconegut i situat entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, al sud de la serra del Cadí- Moixeró,  declarat Espai d'Interès Natural l'any 1992.

Els prats subalpins a les carenes del Catllaràs

És un espai representatiu dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Prepirineu oriental, tot i que també hi trobem sediments detrítics eocens i paleocens com gresos i conglomerats. Les carenes estan formades per altiplans i els vessants meridionals solen ser més abruptes que els septentrionals, que són més suaus. De notable amplitud altitudinal en un espai relativament petit, fa que tingui una gran diversitat pel que fa a la flora i la fauna.