Sant Amand: el balcó del Ripollès des de la vall de Ribes
Campelles - Ribes de Freser- Vall de Ribes - Ripollès
EIN Serra Cavallera
Prepirineu oriental
Itinerari circular que ens portarà al puig de Sant Amand des del fons de la Vall de Ribes. La ruta comença a l'antic balneari de Montagut, situat als peus de l'N-260 entre Campdevànol i Ribes de Freser, puja cap al poble de Bruguera, flanqueja el vessant occidental del puig de Sant Amand i ateny el cim pel vessant de migjorn des de Sant Julià de Saltor. La tornada la farem pel vessant nord, baixant cap a coll de Jou i d'allà cap a Bruguera per enllaçar amb el camí de pujada.
Panoràmica des de la Portella
L'especial interès de la ruta són les àmplies vistes de la comarca des de la creu de Sant Amand, l'anomenat balcó del Ripollès. A més a més, descobrirem un paisatge de notables contrastos a causa de l'important gradient altitudinal i al fet que l'itinerari transcorre per tres vessants ben diferents de la muntanya.
 |
| El Ripollès des de la creu de Sant Amand |
L'Espai Natural de Serra Cavallera està situat al Prepirineu, al sud-est de la comarca del Ripollès, entre el Ter i el Freser. L'espai comprèn la serra Cavallera i les obagues de la serra de Sant Amand. Aquesta zona presenta una clara tendència marítima i humida, amb una pluviositat notable que comporta una gran riquesa i diversitat de boscos caducifolis centreeuropeus. Les fagedes, rouredes i pinedes de pi roig, junt amb els prats de l'estatge subalpí caracteritzen la serra Cavallera.
 |
| Vessant est de la serra de Montgrony |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- Les vistes des de la creu de Sant Amand
- Els boscos del Ripollès
- Bruguera, el balneari de Montagut i Sant Julià de Saltor
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa Ed. Alpina a escala 25.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 17,7 km
Desnivell: +/- 1.190 m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar. El camí està senyalitzat en la seva major part, però cal estar atents a no perdre les marques de seguiment.
Temps aprox. (sense parades): 5:20h
Altitud màxima: 1.851 m
Altitud mínima: 837 m
Punt d'inici: Balneari de Montagut
Època: tot l'any. A l'hivern pot haver-hi neu.
Observacions:
- Es pot escurçar la ruta si comencem a Bruguera, a la cruïlla de cal Nasi. En aquest cas seran: 11,7km, +/-820m i 3:30h(temps efectiu).
- Trobarem aigua a la font de Can Nasi, a Bruguera.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que viuen.
- Si portem gossos, caldrà lligar-los, ja que passem per zones de pastura i prop de cases de pagès.
- No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Més info Portal de turisme del Ripollès
Consulta la meteo a Ribes de Freser
Mapa recomanat:
- Taga -Serra Cavallera- Sant Amand - Escala 1:25.000 Editorial Alpina
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem la carretera C-17 en direcció a Ripoll. A Ripoll continuem per l'N-260 cap a Ribes de Freser. Passem Campdevànol, i poc després de passar l'empresa Aigües de Ribes, trobem el balneari de Montagut. Podem aparcar just a l'altre costat de la carretera. (48km i 39min des de Vic).
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
Descarrega't el track!
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
Subscriu-te al bloc si t'interessa conèixer més rutes!
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Avui me'n vaig a gaudir d'aquesta primavera tan plujosa i fresca que ens està fent, als boscos del Ripollès. La veritat és que no recordo una primavera com aquesta, i com que malauradament serà una excepció a la tendència climàtica general, no hem de desaprofitar cap oportunitat per gaudir-la!
 |
| Boscos verds del Ripollès |
El temps, però, no pinta gaire bé, com cada dia i per variar, aquesta tarda es preveu que hi hagi tempestes. Així que cal que no badi massa i vagi a la idea, que no vull mullar-me i menys, que m'enganxi la tempesta.
 |
| Balneari de Montagut |
Començo la ruta al balneari de Montagut, just a tocar de l'N-260, al fons de la vall de Ribes. El cel és clar però l'ambient és frescot, però com que vaig de pressa ràpid em passa el fred!
Els balnearis van tenir un paper molt important en la descoberta dels Pirineus. Un exemple és la influència del balneari de Montagut en l'excursionisme català. Des d'aquest establiment, el juliol de 1880 sortí Santiago de Rusiñol, junt amb 2 excursionistes més, per fer l'ascensió al Taga. Era l'inici de l'excursionisme català. L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va ser creada l'any 1876, i dos anys més tard es va crear l'Associació d'Excursions Catalana, a la qual va pertànyer Santiago Rusiñol.
 |
| Camí a la central hidroelèctrica de Montagut |
Travesso el riu Freser, que baixa de banda a banda des de fa molts dies, i giro a l'esquerra per continuar per entremig d'una renglera de plataners.
Passo pel costat de l'edifici de la central hidroelèctrica de Montagut, d'estil eclecticista neogòtic, i per sota la via del tren que uneix Barcelona i Puigcerdà. Continuo per la pista amunt fins als prats de l'Estació, on hi ha una cruïlla de la xarxa de senders d'Itinerànnia. En aquest punt deixo la pista i segueixo en direcció a Bruguera per un camí ample, no per la pista que marxa a la dreta, que va a morir uns centenars de metres més enllà.
Enfilo pel mig d'un bosc caducifoli i després d'una llaçada i travessar un prat, continuo en direcció a llevant pel camí de Perramon, que transcorre paral·lel al riu de Bruguera.
 |
| El riu de Bruguera |
El sender és ample, però està molt enfangat per culpa de les pluges dels últims dies i al trepig de les vaques. El recorregut em porta a travessar el riu fins a tres vegades, que en altres anys no deu ser cap problema, però avui tinc de fer equilibris per travessar-lo i no mullar-me.
 |
| Portal de l'ermita de Sant Esteve de Perramon |
Arribo al mas Perramon on hi ha la bonica ermita de Sant Esteve i el roure de Perramon, declarant Arbre Monumental. Continuo ara seguint rastres del corriol que passa pel costat de l'ermita i del roure, i s'enfila entre prats i murs de pedra seca. En algun moment, en aquest tram, és fàcil de perdre el camí per culpa dels molts camins del bestiar.
 |
| Roure de Perramon (Quercus pubescens) |
Tot i no voler-me mullar, a hores d'ara ja vaig molla com un ànec, i no per la pluja d'avui, sinó per la d'ahir a la tarda que ha deixat l'herba xopa i tota la vegetació regalimant d'aigua. Què hi farem, voler els prats i els boscos verds té el seu preu!
 |
| Xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum) |
Continuo pujant pel caminoi, entre boscos de caducifolis, pinedes, fagedes i prats de pastura, i sense adonar-me'n arribo a la font d'en Nasi i a Bruguera.
 |
| Sol i ombres camí a Bruguera |
Just a la cruïlla de Cal Nasi, tombo a la dreta i continuo en direcció a Sant Martí d'Ogassa per Sant Julià de Saltor.
 |
| Prats de Bruguera amb la serra de Montgrony al fons |
Continuo pel vial cimentat, passo el barri del Serrat Roig i, poc més enllà, deixo el camí ample per enfilar-me per un corriol pel mig del bosc seguint les indicacions cap a la font Xica.
 |
| El barri del Serrat Roig |
Pujo per una bonica pineda de pi roig amb un sotabosc amb boix fins a atènyer una pista de terra i el coll de la Portella.
 |
| Camí al coll de la Portella |
En aquest punt és on enllaçaré a la tornada. Ara giro a la dreta i continuo per la pista en direcció a Saltor. Abans, però, m'entretinc uns minuts contemplant la vista de la serra de Montgrony des d'aquest mirador.
 |
| Coll de la Portella |
Avanço per la pista de terra, plena de bassals, gaudint de l'esclat de la primavera en forma de mil i una flors i totes les tonalitats de verds possibles.
 |
| Corner (Amelanchier ovalis) Rosaceae |
Passo per un enorme mur de contenció i unes terres rogenques i poc més enllà travesso el torrent Roig, que avui baixa amb un doll d'aigua abundós.
 |
| Terres rogenques vora el torrent Roig |
Uns centenars de metres més endavant, el sender deixa la pista i s'enfila pel bosc, primer per una pineda i després per una frondosa i ombrívola fageda amb les fulles lluents del faig que omplen d'energia l'ambient.
 |
| Pineda de pi roig (Pinus sylvestris) |
 |
| Fageda a la serra de Sant Amand |
Franquejo els cingles de Sant Eloi que queden a l'esquerra, amagats per l'arbrat . El caminoi puja cap a un collet des d'on es tenen vistes entre el fullam del Puigmal, el cim més alt de la comarca, que encara està ben nevat i això, que estem a mitjans de maig.
 |
| Vista al Puigmal |
Passo un pas una mica aeri sobre un ressalt, que si es vol, es pot evitar per un corriol per l'esquerra, i enfilo cap a les Portelleres que em permeten traspassar la carena del Sagnari. Just al tombant, la vegetació fa un canvi sobtat i entro al domini de les rouredes.
 |
| Coll de Saltor |
El corriol planeja fins a atènyer uns prats i el coll de Saltor. En aquest punt enllaço amb el GR 3 i continuo en direcció a Sant Martí d'Ogassa. Des del coll de Saltor davallo per la pista en direcció a Sant Julià, amb els lladrucs dels gossos donant-me la benvinguda. No vaig cap a la casa, continuo per la pista de l'esquerra que voreja el mas i, passats uns tres-cents metres, prenc un corriol a l'esquerra força marcat que s'enfila entre els boixos i les gavarreres.
 |
| Antil·lis de muntanya (Anthyllis montana) Fabaceae |
El senderó es va fent més evident com més amunt i, de tant en tant, trobo alguna marca de pintura vermella. Enfilo bosc amunt, primer per una pineda i després de nou m'endinso a la fageda.
 |
| La fageda del vessant de migjorn de la serra de Sant Amand |
Arribo a un collet amb uns abeuradors, tombo a l'esquerra i continuo pujant. A l'esquerra em queda el malaurat faig Gros, un enorme i vell exemplar de Fagus sylvatica que ha passat a millor vida. El corriol dreturer em condueix sense treva fins a la Garganta, una petita canal que em permet superar el tram més dret sense cap dificultat. Just a sobre hi ha la font de Pena, que avui raja com mai.
 |
| La Garganta |
Continuo guanyant alçada fins a una portella del bestiar i un petit pla herbós. En aquest punt el camí es bifurca, jo agafo el de la dreta, el més trepitjat, que marxa en direcció est. Remunto una pineda i finalment arribo a la creu de Sant Amand, encimbellada dalt de la paret calcària.
 |
| La creu de Sant Amand |
A la meva arribada, les vistes ja són escadusseres, les nuvolades creixen amb força i no deixen passar ni una escletxa de sol. Són les dotze del migdia, tindria temps de sobres d'enfilar-me al Taga, però tal com pinta el temps val més que ho deixi per un altre dia.
 |
| Narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus) Amaryllidaceae |
Deixo enrere la creu i prenc les marques grogues del Camí, un sender que recórrer els Països Catalans senyalitzat en forma de vuit obert pels dos costats. M'enfilo al puig de Sant Amand, el punt més alt de la serra que queda amagat enmig de l'arbrat i que no gaudeix de visibilitat.
 |
| Pla de Pena |
A partir d'aquí tot és baixada. Baixo pel corriol en direcció oest fins al pla de Pena, una bonica balconada on diuen que s'aixecava l'antic castell de Pena.
 |
| Vista del Ripollès des del pla de Pena |
Es creu que l'antic castell de Pena coronava el puig de Sant Amand. Vora al cim hi trobem el pla de Pena i la font de Pena. Podria ser que el nom de Sant Amand provingués d'una antiga capella del castell de Pena.
Deixo el planell i prenc direcció nord tot seguint les marques de pintura grogues del Camí i alguna de vermella. El corriol baixa força dreturer els primers metres i amb les pluges ha quedat ben enfangat i relliscós.
 |
| Baixant cap a coll de Jou |
Vigilant de no patinar i quedar amb el cul ben enfangat, davallo cap al bosc de Sant Eloi, a l'obaga de la serra de Sant Amand.
 |
| L'obaga de la serra de Sant Amand |
M'endinso en un ufanós bosc de faigs de marcat caràcter centreeuropeu i, en un tres i no res, atenyo als prats de pastura de coll de Jou.
 |
| El Taga i coll de Jou |
Just enfront s'alça la silueta del Taga, emboirat pels núvols que amenacen tempesta. Prenc la pista a l'esquerra en direcció a Bruguera. Uns metres més enllà, tot just passat uns abeuradors de les vaques, surt un corriol a l'esquerra que baixa cap a Bruguera.
 |
| L'obaga del puig de Sant Amand |
Prenc aquest camí que davalla primer per prats i després s'endinsa al bosc. El camí està senyalitzat amb les marques grogues, però el primer tram que baixa pel prat l'has d'endevinar.
 |
| Genciana acaule (Gentiana acaulis) Gentianaceae |
Un cop he passat el prat, però, el camí no té pèrdua. Perdo altura ràpidament, primer pel llom i després giro per anar a travessar el torrent de la Font de la Llobina. Continuo baixant pel bosc i enllaço força més avall amb la pista de coll de Jou a Bruguera.
 |
| Camí a Bruguera |
Segueixo uns metres avall fins a trobar una pista de terra que marxa a la dreta. Deixo el vial pavimentat i prenc aquesta pista en direcció oest, que baixa per anar a trobar el camí de l'anada al coll de la Portella.
 |
| Cardamina pirinenca (Cardamine raphanifolia) Brassicaceae |
A partir d'aquí ja només em queda desfer el camí de pujada, primer cap al barri del Serrat Roig i Bruguera, i després baixar cap a Perramon per acabar al majestuós balneari de Montagut.
 |
| Antic baixador d'Aigües de Ribes |
Ruta realitzada a mitjans de maig del 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.