dijous, 17 de desembre del 2015

TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL: part 2

TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL

Part 2

2n. dia: Phidim -Taplejung - Mitlung - Chhiruwa (1.260m)


     L'endemà vam llevar-nos molt d'hora i a les 5 del matí ja sortíem de Phidim cap a Taplejung, on vam arribar a les 9 del matí.
Taplejung

     Taplejung (1.440m.) és la capital del districte que porta el mateix nom, i que pertany, igual que els districtes de Jhapa, Illam i Panchthar, a la zona de Mechi, la part més oriental del Nepal. El nom de Taplejung significa fortalesa o castell del rei Taple en la llengua limbu, i es diu que Taple va ser un rei que va governar el regne de Limbuwan durant l'edat medieval.
Vistes des de Taplejung
Es creu que els limbus són els primers pobladors de la vall del Tamur i, actualment, són el grup ètnic més important a les zones de baixa altitud de la regió.
Dona camí a Mitlung (foto de Michelle Landry)
     Prop de Taplejung trobem l'aeroport de Suketar, fora de servei des que el setembre de 2011 la zona va patir un fort terratrèmol, tot i que corren rumors de què pot entrar en funcionament aviat, cosa que facilitaria l'accés a la zona del Kangchenjunga. Més enllà de Taplejung ja no hi ha carreteres transitables, o sigui que tot el transport es fa amb caravanes de mules o de iacs a les zones de més altitud, i si no, a l'esquena dels nepalís.

divendres, 11 de desembre del 2015

TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL: part 1


TREKKING DEL KANGCHENJUNGA, NEPAL

Part 1

Mapa del Nepal amb el Kangchenjunga situat a l'est, just a la frontera amb l'Índia

Arribada a Katmandú

     Fa una setmana que he tornat i encara no toco de peus a terra. La boira de La Plana ho envolta tot i fa que em costi despertar. Però sí, ja sóc aquí, després de dos mesos a les muntanyes del Nepal torno a la monotonia de la Plana.
     Sembla que fos ahir quan vaig arribar a mitjanit a l'aeroport de Tribhuvan, Katmandú, i després d'agafar un taxi amb dos turistes més vaig aterrar al barri turístic de Thamel. Caminant pels carrers foscos i sense llum, envoltada dels crits dels gossos, vaig seguir el carrer ple de forats de Paknajol i vaig entrar en un carreró estret amb cases apuntalades, que per casualitat, em va portar just a la porta de l'alberg que havia reservat per internet. Com era de suposar, el noi que hi havia no sabia res de la meva reserva, però tenien un llit lliure, m'hi vaig deixar caure, rendida i amb un gran somriure a la cara: per fi havia tornat, després de tant temps!

L'alberg on vaig passar la primera nit