El puig del Far des de Vilanova de Sau SL-C122
Vilanova de Sau- Vall de Sau - Osona
EIN Guilleries - Savassona
Serralada Prelitoral Catalana
L'excursió d'avui és una ruta circular pels cingles de Vilanova. La ruta comença a Vilanova de Sau i després de passar per algunes masies del poble, puja pel camí del Cargol cap al puig del Far. Després continua cap al pla de Santa Margarida passant per les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola i baixa pel camí de la Casica cap a Vilanova de Sau.
L'itinerari està senyalitzat com a sender local SL-C122 amb banderoles metàl·liques i pals indicatius.
 |
| Vista panoràmica des del puig del Far |
El principal atractiu d'aquesta ruta són les magnífiques vistes des del puig del Far sobre el pantà de Sau, els cingles de Tavertet, les Guilleries, el massís del Montseny i la plana de Vic, i els espectaculars cingles de Vilanova.
Els cingles de Vilanova estan formats per unes escarpades cingleres vermelles que separen les Guilleries de la plana de Vic. Constitueixen un espai de connexió entre el Collsacabra i les Guilleries, i formen part de la Serralada Prelitoral Catalana. Aquesta cinglera vermella formada per sediments de tipus al·luvial: lutites, gresos i conglomerats vermells, forma part de l'Espai Natural de Savassona.
 |
| Cingles de Tavertet i el pantà de Sau |
L'Espai Natural Guilleries - Savassona està situat a la part més oriental de la comarca d'Osona i està integrat pels municipis de Vilanova de Sau, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Tavèrnoles. L'espai connecta amb el Collsacabra pel nord, amb la plana de Vic per ponent, amb el massís del Montseny pel sud i amb la comarca de la Selva per llevant. La diversitat orogràfica, biològica i paisatgística d'aquest espai és el que el fan un indret singular. L'espai natural comprèn dos espais naturals diferenciats i està format per dos paisatges ben contrastats: les Guilleries, d'ambient força humit i on predomina el relleu arrodonit i cobert d'extenses masses d'alzinars i arbres caducifolis, i Savassona, on destaquen les imponents cingleres i un bosc dominat per l'alzinar i el pi roig, d'ambient més sec. L'espai és gestionat pel Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.
 |
| Cingles de Vilanova i massís del Montseny |
Rutes properes:
- Ruta circular al castell de Sant Llorenç del Munt des de la font del Cargol
- Camí a Sant Miquel de Sorerols
- Circular als cingles de Tavertet
Punts forts de la ruta:
- Els cingles de Vilanova
- L'església romànica de Santa Maria de Vilanova
- Les vistes panoràmiques des del puig del Far
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa Ed. Alpina a escala 1:25.000 |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 7,6 km
Desnivell: +/- 412 m
Dificultat: fàcil, la dificultat rau en la distància i el desnivell a superar, ja que la ruta transcorre pel sender local SL-C 122 senyalitzat amb banderoles metàl·liques i senyals de continuïtat de color blanc i verd.
Temps aprox. (sense parades): 2:00h
Altitud màxima: 832 m
Altitud mínima: 489 m
Punt d'inici: Àrea d'Esplai dels Vernets de Ca la Marta, Vilanova de Sau
Època: tot l'any (evitant les èpoques i hores de més calor).
Observacions:
- Cal dur suficient aigua per tot el recorregut. Hi ha una font al punt d'inici de la ruta i una altra a la plaça Major de Vilanova de Sau.
Recomanacions:
- Cal que respectem l'entorn i les espècies que hi viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I si us plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca! NO DEIXIS RASTRE!
Més info Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Consulta la meteo a Vilanova de Sau
Mapa recomanat:
- Collsacabra - Vall de Sau Escala 1:25.000 Editorial Alpina Edició 2015/2016
Accés al punt d'inici: des de Vic, agafem l'N-141d en direcció Calldetenes/Folgueroles, passem Calldetenes i continuem cap a Folgueroles. Abans d'entrar a Folgueroles, a la rotonda prenem la primera sortida i continuem per l'N-141d en direcció a Vilanova de Sau. Arribem a Vilanova i deixem l'entrada del poble a mà dreta per continuar per l'N-141d en direcció al pantà, i passat el PK 15, a mà dreta, trobem l'Àrea d'Esplai dels Vernets de Ca la Marta, on hi ha un aparcament. A 28 min i 17 km de Vic.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Sovint hi ha indrets, que per tenir-los a prop de casa, sembla que els tenim oblidats, com si no fossin tan atractius com d'altres, que tenim força més lluny. No hem d'oblidar que a Osona, en una superfície relativament petita, es desplega una enorme diversitat paisatgística i natural. Aquest és el cas de les cingleres de Vilanova, on transcorre la ruta que fem avui tot seguint el sender local SL-C122.
 |
| L'embassament de Sau als peus dels cingles de Tavertet |
Comencem la ruta a l'Àrea d'Esplai dels Vernets de Ca la Marta, poc menys d'un quilòmetre després del poble de Vilanova de Sau en direcció al pantà. Deixem el cotxe en la petita esplanada habilitada com a aparcament, i baixem cap al torrent de la Polleda. Seguim el torrent aigües avall encara no un centenar de metres, per un corriol senyalitzat amb pals indicatius com a SL-C122 Vilanova de Sau/Puig del Far, que en aquest tram coincideix amb altres senders.
 |
| Àrea d'Esplai dels Vernets de Ca la Marta |
Atenyem l'asfalt en una cruïlla de camins. Deixem de banda les indicacions cap a Vilanova de Sau, el pont de Malafogassa, els Munts i Sant Pere de Casserres, i girem a l'esquerra, en direcció a Sant Romà de Sau i la Ruta de les Masies. Continuem cap a la carretera N-141d i la seguim a l'esquerra uns metres pel voral, per finalment travessar-la i continuar per una pista cap a les masies de La Pendissa, Can Girapells i La Vileta. Seguim les indicacions cap al puig del Far pel corriol del Cargol.
 |
| SL-C 122 Puig del Far |
El primer tram de pista és asfaltat i transcorre entre bosquines, camps de conreu i masies.
 |
| La figa de moro (Opuntia humifusa) Cactaceae |
La figa de moro o figa de punxa (Opuntia humifusa) de la família Cactaceae és una espècie al·lòctona, introduïda pel seu ús en jardineria, que s'ha estès per les codines, parets de pedra seca, talussos i replans pedregosos dels cingles de Vilanova. Aquesta espècie és nativa d'Amèrica del nord, s'assembla a la seva germana gran, la figa de moro (Opuntia ficus-indica), però és força més petita i de port reptant, i la reconeixerem per les seves boniques flors grogues.
Deixem a la nostra dreta Mas Abell i continuem cap a una renglera d'enormes xiprers tot vorejant per sota la casa de La Pendissa.
 |
| La Pendissa |
Passem per una zona d'eucaliptus, continuem per un bosc d'alzines i atenyem de nou un terreny més obert amb àmplies vistes al poble de Vilanova de Sau i el massís del Montseny.
 |
| El Montseny i Vilanova de Sau |
Just quan arribem a l'entrada de la Vileta Grossa, el sender deixa el camí principal i tomba a la dreta, vorejant la casa pel darrere i enfilant-se per un corriol entre la casa i uns prats cap al bosc.
 |
| Vistes de la cinglera des de la Vileta Xica |
Continuem amunt pel sender, ara convertit en corriol, que s'enfila per codines i afloraments rocosos de tonalitats rogenques entremig d'una pineda de pi pinyer que més amunt es converteix en alzinar.
 |
| Corriol del Cargol |
El camí costerut guanya alçada sense treva però còmodament, gaudint de vistes cap a les Guilleries, el Montseny, i les imponents cingleres rogenques de Vilanova.
 |
| Pi pinyer (Pinus pinea) Pinaceae |
El pi pinyer (Pinus pinea) de la família de les pinàcies, és una altra espècie al·lòctona, aquesta però, se'l considera un arqueòfit, és a dir, una espècie exòtica naturalitzada d'ençà de temps antics, molt sovint des d'èpoques prehistòriques. Del pi pinyer se n'obtenen els apreciats pinyons, les llavors comestibles. És una espècie que habita en brolles o formant boscos esclarissats i preferentment sobre substrat silici.
 |
| Sòl rogenc dels cingles de Vilanova |
La formació de Vilanova de Sau està formada per estrats de gresos sobre conglomerats rojos, ben visibles en la foto següent.
 |
| Estrats eocènics dels cingles de Vilanova |
Superem una graonada i atenyem una balconada sobre la cinglera des d'on es gaudeix d'una bonica panoràmica de la roca Falconera que destaca en primer pla.
 |
| La roca Falconera |
La roca Falconera deu el seu nom a la presència de falcons, segurament del falcó pelegrí (Falco peregrinus) de la família dels Falcònids. Aquest rapinyaire diürn nidifica en ambients rupícoles i destaca per ser un caçador veloç que diuen pot arribar a 300 km/h. en vol picat.
El camí continua amunt, força ample i trepitjat, ara ja amb no tant pendent, fins a arribar al capdamunt del cingle on enllacem amb el GR 151.
 |
| Foixarda (Globularia alypum) Plantaginaceae |
La Foixarda (Globularia alypum) de la família Plantaginaceae, és una mata llenyosa mediterrània de boniques flors blau lilós, que creix a les brolles assolellades preferentment sobre substrat calcari.
Seguim a l'esquerra les indicacions cap al puig del Far, per l'ampla pista de terra, mig centenar de metres més fins a un nou indicador. Tombem a la dreta per un corriol, deixant de banda el sender de gran recorregut GR 151 que continua per la pista. Travessem un filat elèctric tenint cura de tornar-lo a deixar tancat, i ens endinsem al bosc. Fem encara no cent metres en direcció oest, i trobem un nou pal indicador. Girem a la dreta, en direcció nord, i travessem una bonica pineda de pi roig fins a atènyer la bassa de Santa Margarida.
 |
| Pineda de pi roig al pla de Santa Margarida |
 |
| Pujant cap al puig del Far |
Deixem la bassa a l'esquerra i continuem pel corriol a la dreta, en direcció est. Enfilem cap a les roques grises i atenyem una enorme bauma.
 |
| Bauma sota el puig del Far |
Deixem el ramal de l'esquerra que se'n va cap a Santa Margarida i continuem pel camí de la dreta que s'enfila per una canaleta entre les alzines i els blocs de gresos.
 |
| Canal d'accés al puig del Far |
Al capdamunt, girem a la dreta i seguim pel bosc fins a atènyer sense complicacions el puig del Far (832 m).
 |
| El puig del Far |
Des d'aquest mirador privilegiat gaudim d'una panoràmica de 360º als voltants. El massís del Montseny, la plana de Vic, els cingles de Tavertet, el pantà de Sau, els cingles del Far, les Guilleries, etc.
 |
| L'embassament de Sau sota els cingles de Tavertet |
Després de gaudir d'aquest magnífic entorn, pensant que potser hauríem de venir-hi més sovint, emprenem la tornada.
 |
| Els cingles de Vilanova, les Guilleries i el massís del Montseny |
Baixem fins a la bauma pel mateix camí, i un cop sota la bauma, en comptes de baixar cap a la bassa, continuem arran de paret, resseguint els enormes blocs de gresos grisos. Passem per un majestuós alzinar on apareixen enormes blocs petris entapissats de molses entremig de la boscúria, talment com un bosc encantat, i enmig d'alzines i pins davallem en direcció nord fins a trobar les restes de l'antiga ermita de Santa Margarida d'Ardola.
 |
| Enormes blocs de gresos camí a Santa Margarida |
L'ermita de Santa Margarida d'Ardola es troba dins l'antic terme del castell de Savassona i està documentada per primera vegada l'any 1064. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser incendiada, i actualment només en resten dempeus una part de la façana i un mur lateral. Es creu que el nom d'Ardola és d'origen ibèric i podria fer referència a l'antic poblat ibèric que hi havia al voltant del puig del Far.
 |
| Restes de l'antiga ermita de Santa Margarida d'Ardola |
Deixem l'ermita i continuem per un camí ample en direcció a ponent cap a uns extensos prats de pastura amb vista als cingles de Cabrera i Aiats. Som al pla de Santa Margarida, on un ramat de vaques pastura tranquil·lament.
 |
| Els relleus tabulars del Collsacabra |
Travessem els prats seguint rastres de camí, atenyem uns afloraments aixaragallats de margues, i enllacem amb una pista asfaltada al costat d'una enorme alzina i una bassa artificial. Girem a l'esquerra i seguim el vial asfaltat en direcció a migjorn mentre contemplem una perspectiva força diferent del puig del Far que s'alça a la nostra esquerra, amagat entre la boscúria.
 |
| Vista des del vessant ponentí del puig del Far |
La pista planeja entre un alzinar esclarissat amb un sotabosc de boixos que ens permet avançar còmodament. Deixem de banda un camí a l'esquerra (que ens portaria a la bassa de Santa Margarida) i continuem recta per la pista fins a enllaçar amb el GR 151 i el GR 2. Deixem la pista i el GR 151, que continua cap als Munts, i baixem per un corriol en direcció SE seguint les marques del GR 2.
 |
| L'almesquí (Narcissus assoanus) Amaryllidaceae |
És el camí de la Casica, que ens permetrà davallar la cinglera de Vilanova sense cap dificultat, malgrat que en algun tram cal anar amb compte de no relliscar, ja que té força pendent i està força erosionat. Més avall el camí es fa més ample i perd inclinació per convertir-se en un passeig enmig del bosc, en aquest tram amb un sotabosc força més embardissat que en el camí de pujada. Anem davallant deixant de banda diversos corriols i sempre seguint la senyalització de continuïtat del GR 2 que finalment desemboca a una pista al costat d'uns camps, a les envistes de Vilanova.
 |
| Camps sota els cingles de Vilanova |
Deixem de banda el ramal de l'esquerra senyalitzat com a Ruta de les Masies, i continuem a la dreta, en direcció sud, per l'ampla pista que ens porta fins a la carretera asfaltada. Travessem la carretera i pugem per un corriol que ens condueix al bell mig del poble de Vilanova de Sau, passem l'oficina de l'Espai Natural Guilleries - Savassona i arribem a la plaça Major, on hi ha una font que ens permet abeurar-nos.
 |
| Plaça Major de Vilanova de Sau |
Continuem carrer avall cap a la bonica església de Santa Maria i seguim avall, per un vial asfaltat, que ens porta còmodament fins al torrent de la Polleda i els Vernets de Ca la Marta, punt d'inici, i final, de la nostra ruta pels cingles de Vilanova.
 |
| Santa Maria de Vilanova |
Potser hauríem de venir-hi més sovint!.
Ruta realitzada amb la Laura, la Mònica i l'Unai pel setembre i repetida a mitjans de març de 2018.
Molt bona matinal per caminar una estona i gaudir de la natura, apte per realitzar amb nens, una bona excursió i poc concorreguda.
ResponElimina