El Costabona des de Setcases
Setcases, Vall de Camprodon, Ripollès
PN Capçaleres del Ter i del Freser
Pirineus orientals
La ruta d'avui ens portarà al cim del Costabona, a 2.465 m d'altitud, per la baga de Carboners des de Setcases, a la comarca del Ripollès.
L'itinerari comença al pont de la Farga, s'enfila resseguint el riu de Carboners cap a la baga de Carboners i ateny la collada de la Balmeta. Resseguint el llom de la serra de la Balmeta ateny la carena fronterera, continua cap a coll de Pal i puja pel vessant oest al cim del Costabona. La tornada és pel mateix camí de pujada.
 |
| El Gra de Fajol i el Bastiments des de la collada de la Balmeta |
Aquesta ruta ens permetrà descobrir la vall de Carboners amb el bosc riberenc i els exuberants prats dalladors, la pineda de pi negre i neret de la baga de Carboners, inclosa en el Catàleg d'Espais d'Interès Natural de les Comarques Gironines, i l'avetosa de Carboners, considerada una de les avetoses de distribució més sud-oriental dels Pirineus. Més amunt caminarem pels prats subalpins on destaca la flora característica de l'alta muntanya. Si estem de sort, a més de les vistes panoràmiques, podrem veure els isards i les marmotes.
 |
| El Costabona des de la serra de la Balmeta |
El Costabona és un cim que s'aixeca 2.465 m sobre el nivell del mar, situat a la carena fronterera en el Ripollès i el Vallespir, al Pirineu oriental. Es tracta d'un cim de vaques, és a dir, un cim fàcil d'ascendir per tots els seus vessants, però que no hem de menystenir quan fa mal temps, ja que la boira, les tempestes i el torb, no hi són estranys. Situat a mig camí entre Vallter i el Canigó, la seva modesta alçada i els cims de l'entorn, més alts i emblemàtics, li resten protagonisme.
 |
| Muntanyes del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser |
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser va ser declarat el 2015. Es troba íntegrament a la comarca del Ripollès i inclou les capçaleres del Ter i del Freser. Al nord limita amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, situat a França, i està format per set municipis, entre ells Setcases. L'altitud màxima del parc és el Puigmal, a 2.910 m d'altitud, a més d'altres cims propers als 3.000m, com el Bastiments o el Noufonts. Aquesta zona forma part dels contraforts més orientals de la serralada pirinenca i està notablement influenciada per la seva proximitat al mar Mediterrani. La complexitat orogràfica i la considerable amplitud altitudinal, comporten una gran diversitat de paisatges, hàbitats, ecosistemes i espècies.
 |
| Nuvolades des de la collada de la Balmeta |
Potser també t'interessa:
Punts forts de la ruta:
- La pineda i l'avetosa de la baga de Carboners
- La flora i la fauna dels prats subalpins
- Les vistes panoràmiques des del Costabona
ITINERARI SOBRE MAPA
 |
| Itinerari sobre mapa de l'ICC |
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta lineal
Distància: 14,35km
Desnivell: +/- 1235m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar, però també perquè a partir de la collada de la Balmeta no està senyalitzat. Tot i ser un itinerari senzill i sense dificultats tècniques, no hem d'oblidar que ens trobem en terreny propi de l'alta muntanya, que en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (boira), la dificultat d'orientació, així com l'exposició a les tempestes o el torb, pot augmentar notablement.
Temps aprox. (sense parades): 4:05h
Altitud màxima: 2.465 m
Altitud mínima: 1.368 m
Punt d'inici: pont de la Farga (1'5km després de Setcases en direcció a Vallter).
Època: primavera, estiu i tardor. (Si no hi ha neu, fins i tot a l'hivern).
Observacions:
- En cas de necessitat, podem aixoplugar-nos al refugi Jaume Ferrer i el refugi de Costabona, on també trobarem aigua.
Recomanacions:
- Consultar la previsió meteorològica, les tempestes hi són freqüents i el vent de component nord pot bufar molt fort en aquesta zona.
- Amb neu caldrà portar el material tècnic adequat de progressió i de seguretat, a més de tenir els coneixements suficients sobre progressió i seguretat per terreny innivat.
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
Mapa recomanat:
- Costabona - Vall de Camprodon - Escala 1:25.000 Editorial Alpina 2015-2016
Accés al punt d'inici: des de Ripoll, prenem la N-260 cap a Sant Joan de les Abadesses i continuem per la C-38 fins a Camprodon. A Camprodon, prenem la GIV-5264 en direcció a Setcases. Passem Setcases i continuem 1,5 km en direcció a Vallter. Trobem un petit aparcament a mà dreta amb espai per dos cotxes, just abans d'una casa. Hi ha un cartell que indica Camí de Carboner/Cossi d'en Batlló. 43 min (37 km) des de Ripoll.
TRACK DE LA RUTA
PERFIL ALTITUDINAL
 |
| Perfil altitudinal de l'itinerari |
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Començo l'excursió d'avui al pont de la Farga, poc després de passar Setcases en direcció a Vallter, on un cartell indica l'inici del camí de Carboners. El dia és clar i serè, però la temperatura és baixa per l'època de l'any en què ens trobem.
Avui he d'anar a la idea i no deixar-me enganyar per aquest cel tan blau: la previsió torna de ser de tempestes fortes a la tarda, per variar.
 |
| Avellanosa al camí de Carboners |
Que estranya és aquesta primavera, cal aprofitar-la!, ja veurem quan es torna a repetir un episodi de pluges tan llarg, extens i generós com el que estem tenint. Ja no recordo quan va començar tot, però fa dies, setmanes, mesos que plou avui si i demà també, i això es nota en el paisatge i la vegetació, tot està verd, la vegetació creix exuberant i els rius baixen plens a vessar.
 |
| Salzeda a la riera de Carboners |
Prenc el camí de Carboners que ressegueix la riera de Carboners que baixa plena i amb molta força. L'herbei creix abundant a banda i banda del camí i està amarat d'aigua però, com que el camí és ample, evito mullar-me durant una estona.
 |
| Riera de Carboners |
Segueixo el curs de la riera aigües amunt, passant pel costat d'uns prats de dall i per un passadís d'avellaners i, més endavant, unes boniques bosquines de ribera amb salzes i moixeres. Deixo de banda un primer trencall a la balma de les Donzelles i un altre a un oratori. Poc després arribo a un pont de pedra que em permet travessar a l'altra riba del riu.
 |
| Bàlec a la vall de Carboners |
La vall s'estreny, remunto pel costat d'uns afloraments esquistosos fins a arribar a les envistes del salt del Cossi d'en Batlló, que es despenja majestuós saltant pels ressalts rocosos.
 |
| Salt del Cossi d'en Batlló |
Continuo amunt, el camí s'aparta de la riera i ressegueix un mur de pedra seca que separa una zona de prats. De nou el camí em guia cap a retrobar la riera que creuo per un pont de ferro.
 |
| Camí entre parets de pedra seca i avellaners |
Un cop a l'altre costat, segueixo aigües amunt, admirant les ufanoses formacions megafòrbiques que creixen a la vorada del riu. Atenyo una pleta tancada per un mur i, a partir d'aquí, començo a enfilar-me pel bosc.
 |
| Pont de ferro per travessar la riera de Carboners |
Guanyo altura de pressa, remuntant per la baga de Carboners. M'endinso en un bonic bosc de pi negre amb un sotabosc recobert per una catifa densa de nerets i nabius.
 |
| Genciana (Gentiana acaulis var. Angustifolia) |
Vaig deixant enrere el soroll de l'aigua, tot i que es deixa sentir fins força més amunt, i segueixo el camí que sense treva enfila amunt fins a atènyer la pista de Setcases a Espinavell.
 |
| La baga de Carboners |
Giro a l'esquerra i segueixo un centenar de metres pista avall, fins a trobar un pal de fusta i un camí senyalitzat amb marques grogues i blanques que s'enfila bosc amunt. Pujo fent ziga-zagues per una majestuosa avetosa entapissada de pa de cucut i molses i, més amunt, arribo a una zona esclarissada amb vista a la serra del Catllar i al puig Pastuira.
 |
| El Gra de Fajol i la coma de l'Orri |
Malgrat que són poc més de les 9 del matí, un núvol, que sembla inofensiu, comença a gestar-se sobre la carena. Continuo seguint els senyals despintats del PR i arribo al pla de Carboners, una gran clariana herbosa.
 |
| Creixement de nuvolades sobre el puig Pastuira |
Uns crits estridents se senten al mig del bosc: són els cabirols que fugen cames ajudeu-me, esporuguits per la meva sobtada aparició. Els hi he espatllat l'esmorzar, devien estar pasturant tranquil·lament l'herba fresca i no s'esperaven que aparegués ningú.
 |
| Pla de Carboners |
En aquest indret el camí es fa fonedís. Travesso el prat de dret amunt, tot seguint alguna fita, fins al límit del bosc. Giro a l'esquerra i vorejo l'arbrat seguint rastres de camí. No veig senyals de pintura enlloc.
 |
| Nuvolades sobre el puig Pastuira |
M'endinso de nou al bosc i m'adono que he perdut el sender, però segueixo amunt uns rastres de camí que em condueixen a un prat més petit i finalment a la collada de la Balmeta, on enllaço amb una pista i retrobo el sender.
 |
| Collada de la Balmeta |
Encara no són ni les 10 i les nuvolades ja amaguen el sol. M'apropo fins al refugi Jaume Ferrer, que està a l'altra banda del coll, a uns cent metres. Està força net i en prou bones condicions i, just al davant, hi ha un abeurador amb aigua. Si em sorprèn la pluja, serà un bon lloc per refugiar-se.
 |
| Refugi Jaume Ferrer |
Deixo el refugi i retorno fins a la collada de la Balmeta. Enfilo pel llom herbós senyalitzat amb alguna fita. Amb visibilitat, aquest tram de camí no té cap dificultat, es tracta de seguir la carena de la serra de la Balmeta. Però d'aquí a una estona ja ho veurem. A hores d'ara les nuvolades ja s'arrosseguen per les muntanyes i tapen completament el meu destí.
 |
| Nuvolades a la collada Fonda |
Ressegueixo el llom descobrint a cada pas la flora primerenca de l'alta muntanya que comença a florir.
 |
| Androsace villosa |
Una merla de pit blanc (Turdus torquatus) em distreu amb la seva presència i, més enllà, un cotoliu (Lullula arborea) refila enfilat a la punta d'un pi. L'alosa vulgar (Alauda arvensis) canta sense parar de volar i m'acompanya en el meu camí al cim.
Escolta aquí el cant de l'alosa vulgar:
 |
| Nuvolades sobre el puig Pastuira |
Deixo enrere el bosc esclarissat i enfilo pels prats subalpins encatifats de claps de jonquilla (Ranunculus pyrenaeus) i safrà de muntanya (Crocus vernus), on encara persisteixen algunes congestes.
 |
| El Costabona entre boires i congestes |
A la cota 2.277, deixo de banda el camí a coll de Pal i continuo amunt pel fil del llom. Remunto l'últim tram, una mica més costerut i pedregós, que em porta al límit fronterer, a la cota 2.374.
 |
| Androsace halleri |
L’Androsace halleri és una espècie endèmica de la Serralada Cantàbrica i el Pirineu Oriental. A la Serralada Cantàbrica és escassa, però és molt més abundant a les capçaleres del Ter i del Freser. Creix entre els 2.000-2.900 m d’altitud, en crestes i prats de l’estatge alpí, sobre roques àcides com el granit o els esquistos. Pertany a la família Primulaceae.
 |
| Nuvolades creixent amb força sobre el Costabona |
Davallo cap a coll de Pal amb la boira que ho embolcalla tot i, de tant en tant, em deixa entreveure la silueta del meu objectiu.
 |
| El Costabona entre boires |
Des de coll de Pal continuo en direcció est, seguint unes estaques de fusta amb pintura groga que em condueixen sense cap dificultat al cim del Costabona, a 2.465m d'altitud.
 |
| Cim del Costabona |
Llàstima de la boira, perquè aquest és un cim amb molt bones vistes. Des d'aquí es té una àmplia panoràmica del Gra de Fajol i la zona d'Ulldeter al nord-oest, del massís del Canigó al nord-est, a l'est l'Alta Garrotxa i al fons, la vall de Camprodon. Malauradament, avui no es veu res!
 |
| Còlit gris (Oenanthe oenanthe) Muscicapidae |
El còlit gris o collalba gris en castellà, és un ocell migrador insectívor, que ve de l'Àfrica cap al març i marxa a l'octubre. El mascle té una característica ratlla negra a l'ull en forma d'antifaç, és d'un color gris pàl·lid, amb les ales negres i la cua blanca amb un dibuix en forma de T negre invertida. Les femelles també tenen aquest dibuix de T, però són de colors més apagats. El còlit gris cria als prats subalpins i alpins, arribant fins als 2.800 metres d'altitud, en zones amb afloraments rocosos o prats pedregosos. Fa el niu amagat en un forat del terra, en murs de pedra, sota de pedres o de matolls. Sovint el veurem sobre una pedra a l'aguait dels insectes dels quals s'alimenta.
 |
| Coll de Pal |
Així que faig un mos i un trago d'aigua, i sense perdre més temps i sota un cel amenaçador, baixo cap a coll de Pal. La intenció d'avui era fer una ruta circular, però en vista de l'èxit, decideixo deixar-ho per un altre dia i tornar per on he vingut.
 |
| Cim de la cota 2374 |
Remunto cap a la cota 2.374 i davallo pel llom pedregós cap a la collada de Dalt de la Balmeta.
 |
| La serra de la Balmeta |
Quan sembla que la boira escampa i la base dels núvols s'aixeca, comencen a caure les primeres gotes. A simple vista no sé si a sobre meu s'alça un inofensiu núvol o un intimidador cumulonimbus! Així que decideixo no jugar-me-la i tiro avall.
 |
| Baixant cap a la collada de la Balmeta |
Just al meu davant un ramat d'isards travessa corrent! Déu n'hi do els que hi havia, devia ser un grup de femelles i petits, però han anat tan de pressa que no he tingut temps de fixar-m'hi!
 |
| Isard (Rupicapra pyrenaica) a la serra de la Balmeta |
 |
| El pla de Carboners |
Quan arribo a la pista de Setcases a Espinavell ja retrunyen els trons, però de moment només cauen quatre gotes. Baixo a pas alegre per la baga de Carboners i quan arribo a la riera de Carboners, sembla que el temps millora.
 |
| Salt del Cossi d'en Batlló a la riera de Carboners |
Em relaxo una mica i faig l'última part del camí sense presses, gaudint de la bonica vall de Carboners. Just arribar al cotxe, torna a posar-se a ploure, aquest cop de valent. Quina sort que tinc que no m'ha arreplegat!
 |
| Vall de Carboners |
Baixant cap a Setcases i Tregurà m'adono encara més de la meva bona astrugància quan veig que tot va d'aigua i la carretera està plena de bassals. He estat de molta sort, al fons de vall hi ha caigut un bon xàfec!
 |
| Migradora dels cards (Vanessa cardui) |
La migradora dels cards (Vanessa cardui) és una papallona migradora excepcional. S'ha demostrat que vola d'Europa cap al Marroc, però que també pot arribar fins al Sahel, travessant l'enorme desert del Sàhara. Travessa mar, muntanyes i fins i tot el desert en un viatge de més de 4.000 km. A la tardor, aquesta papallona vola cap al Magreb per assegurar la supervivència de la seva descendència, però algunes d'elles continuen cap al desert del Sàhara fins al Sahel. Allà, un cop finalitza l'època de pluges, es reprodueixen, però quan les noves erugues es transformen en papallones ja ha arribat l'època seca i retornen cap al Marroc, on es reuneixen amb la resta d'individus de l'espècie.
Ruta realitzada a principis de juny de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.