Ruta al Costabona per les mines
Espinavell, Ripollès, Prats de Molló - la Preste, Vallespir
Pirineu oriental
Aquesta ruta circular ens conduirà al cim del Costabona de 2.465 m d'altitud, al Pirineu oriental.
El recorregut comença al poble d'Espinavell, recorre la vall del Ritort, travessa la carena fronterera pel coll de Siern i puja al cim passant per les mines del Costabona. La baixada la farem per la serra de Finestrol.
 |
| El massís del Canigó des del Costabona |
Aquesta ruta ens permetrà conèixer les antigues mines del Costabona, gaudir dels boscos de la Reserva Natural de Prats de Molló i de les espectaculars vistes des del cim del Costabona de la vall del Tet i del Canigó.
 |
| El vessant sud-est del Costabona |
El massís del Costabona es troba a l'extrem oriental de la serralada pirinenca, al nord-est de la Vall de Camprodon i del Ripollès i al límit fronterer amb la comarca del Vallespir, a França. Està situat a mig camí entre el Canigó i Ulldeter, i en destaca el cim del Costabona, de 2.465 m d'altitud, un cim modest i de fàcil ascensió amb condicions meteorològiques favorables. Al nord del Costabona, sota els peus del puig Colom, neix el riu Tet, que creua el Vallespir i el Rosselló i desemboca a la Mediterrània. Al vessant sud-est s'estén la vall del Ritort, que vertebra la vall de Camprodon junt amb el Ter, alimentat per alguns dels torrents que neixen al vessant sud del Costabona.
 |
| Les esquerdes de Rojà des del Costabona |
Les mines del Costabona estan situades al vessant sud-est del Costabona, a uns 2.100 metres d'altitud, a la Presta, en terme de Prats de Molló, i a la comarca del Vallespir. En aquestes mines s'hi van fer treballs de prospecció de tungstè entre 1951 i 1957. Les mines van ser explotades pels francesos fins a l'any 1966 que van ser desmantellades. Hi havia una total de quasi 6 quilòmetres de galeries. Actualment les boques estan esfondrades i només s'hi poden veure diverses escombreres i terregalls. La mina es relaciona amb una mineralització associada a skarn. Aquest dipòsit mineral es situa al contacte entre les calcàries de l´Ordovicià i les granodiorites del Costabona.
 |
| Les mines del Costabona |
Punts forts de la ruta:
- Les vistes des del cim del Costabona
- Els boscos de la vall del Tec i el Riutort
- La flora alpina
- Les mines del Costabona
Potser també t'interessa:
ITINERARI SOBRE MAPA
Itinerari sobre mapa de l'Editorial Alpina a escala 1:25.000
FITXA TÈCNICA
Tipus: ruta circular
Distància: 18,15 km
Desnivell: +/- 1.430 m
Dificultat: exigent, per la distància i el desnivell a superar, però també per la dificultat de trobar el camí en alguns trams. Itinerari per diferent tipologia de senders i/o camins, alguns no senyalitzats o difícils de seguir. Hem de tenir en compte que, en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (boira), la dificultat d'orientació pot augmentar notablement. Itinerari d'alta muntanya.
Temps aprox. (sense parades): 6:25 h
Altitud màxima: 2.465 m
Altitud mínima: 1.227 m
Punt d'inici: Espinavell, a 200 m de l'inici de la pista forestal que uneix Espinavell amb Setcases (aparcament al costat de la pista).
Època: primavera, estiu i tardor.
Observacions:
- No hi ha fonts.
- En cas de mal temps, al vessant sud del Costabona hi ha el refugi de Costabona a 2.168 m (l'itinerari hi passa relativament a prop).
Recomanacions:
- Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
- Durant el recorregut hem de creuar diversos tancats de bestiar amb fil elèctric i manetes. Obriu i torneu a tancar les manetes. Si trobeu trams de fil elèctric sense maneta, passeu amb cura sense malmetre'l.
Més info sobre la Vall de Camprodon
Consulta la meteo al refugi de Costabona
Mapa recomanat:
- Costabona - Vall de Camprodon - Escala 1:25.000 Editorial Alpina 2015-2016
Accés al punt d'inici: des de Ripoll, prenem l'N-260 cap a Sant Joan de les Abadesses i continuem per la C-38 fins a Camprodon. A Camprodon, continuem per la C-38 en direcció a Molló i Ceret. Passem Molló i poc després trobem a l'esquerra el trencall cap a Espinavell. Seguim la carretera GIV-5225 cap a Espinavell, i passat el pont sobre el riu Ritort i en una marcada corba a la dreta, just abans d'accedir al centre de poble, trobem la pista que va a Setcases. Fem uns 200 m per la pista i aparquem al costat del molí d'en Bertran. A 41 min i 36 km des de Ripoll.
TRACK DE LA RUTA
Powered by Wikiloc
PERFIL ALTITUDINAL
Perfil altitudinal de l'itinerari
DESCRIPCIÓ DE LA RUTA
Començo la ruta al Costabona per les mines just al costat del Riutort, a la pista forestal que uneix Espinavell amb Setcases per la collada Fonda.
Camino uns 300 metres per la pista en direcció NO i, just abans de travessar el riu Ritort, prenc un camí a la dreta que s'enfila pel vessant forestat. Segueixo aquest camí uns 150 metres i baixo a travessar el torrent de Comalada. Torno en la direcció contrària per l'altre vessant cap al Ritort i enllaço amb un camí empedrat que travessa una avellanosa.
L'avellanosa de la vall del Ritort
El camí, força definit, segueix el curs del Ritort aigües amunt. Avanço resseguint el vessant uns vint-i-cinc metres per sobre el llit del riu amb el soroll de fons de l'aigua que baixa esverada. Camino a l'ombra dels avellaners i, a estones, a les envistes del meu objectiu d'avui: el cim del Costabona.
Saxífraga paniculada (Saxifraga paniculata) Saxifragaceae
El camí ressegueix el torrent que en aquest tram baixa encaixonat entre vessants força inclinats. Passo les restes de la cabanya de Salarca, custodiada per uns grans freixes, i continuo sense guanyar ni perdre gaire alçada fins a enllaçar amb la pista que vé de la casa de Gresa, just en el punt que creua a gual el Ritort.
Riu Ritort
Prenc aquesta pista i continuo per la riba esquerra, la dreta en el sentit de la marxa, resseguint el Ritort pel fons de la vall. Travesso el torrent de Siern, que davalla dels faldars de la collada homònima, i poc més amunt, un parell de ziga-zagues em permeten començar a guanyar alçada per un lloc més obert amb afloraments d'esquistos i poblat per ginebrons i algun bedoll. Avanço enmig de bosquines d'avellaners i faig, envoltada per l'embriagadora fragància del tintorell.
Tintorell (Daphne mezereum) Thymelaeaceae
Travesso la clotada de l'Avellanosa i uns metres més enllà, m'enfilo a la dreta cap al llom.
L'avellanosa
Atenyo la barraca del Ras, de la qual només en resten els murs, i pujo pel llom herbós en direcció nord-oest. Vorejo un tancat per les ovelles i segueixo rastres de corriols de les vaques llom amunt. Després d'una forta pujada per terreny obert que la gódua i el ginebró comencen a colonitzar, arribo a un aflorament rocós: la roca del Turón.
Barraca del Ras
Continuo pel llom herbós en la mateixa direcció fins a trobar rastres de camí. Segueixo aquest senderó desdibuixat en direcció a llevant, vorejant el clot de l'Avellanosa. Passo per uns aigols enfangats on les bestioles van a abeurar-se i m'endinso a una bonica pineda de pi negre. Vaig pujant en direcció nord-est i atenyo el caire fronterer. Sóc a la jaça de les Pigotoses.
Els aigols és una paraula utilitzada al Pirineu gironí per designar un lloc (un marge, un camp, un camí,...) on surt aigua espontàniament i forma petits bassals o una petita zona de mulleres. Sovint els aigols són permanents i l'aigua que hi surt a vegades és abundant.
El Costabona des de la carena fronterera
Segons el diccionari, una jaça és una prada on fa estació, on sojorna, el bestiar a la muntanya. Un lloc de la muntanya que es tanca i serveix per a jeure-hi el bestiar durant les nits d'estiu (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir, Cerdanya, Ripollès, Alt Empordà). Sinònims de jaça són: jaç, prat, pradell i prada.
Collada de Siern
Davallo per la carena fronterera per un bosc esclarissat de pi negre i ginebrons fins al coll de Siern.
Molló fronterer al coll de Siern
En aquesta collada, deixo el camí carener i davallo al nord seguint senyals de pintura groga del PR 16. Un centenar de metres més avall atenyo una bifurcació. Deixo de banda el camí més marcat que marxa a la dreta, cap a la Preste, i segueixo el de l'esquerra, que marxa en direcció a ponent.
Pineda de pi negre
El sender davalla enmig d'una bonica pineda de pi negre amb neret tot flanquejant un vessant força rost orientat al nord. Més avall el senderó va perdent alçada i s'endinsa a una fageda amb alguns exemplars d'avet.
Fageda sobre substrat àcid
Un centenar de metres més avall enllaço amb una pista forestal on retrobo els senyals de pintura grocs. Segueixo l'ample vial en direcció nord. Poc més enllà, un cartell m'indica que estic a la Reserva Natural de Prats de Molló.
El Costabona: Reserva Natural de Prats Continuo per la pista, força planera i tancada al trànsit motoritzat, que ressegueix el vessant de tramuntana de la serra de Finestrol. Travesso una clotada i més endavant el rec de la Solaneta.
El lliri de neu (Galanthus nivalis) a la fageda
Camino a l'ombra d'una majestuosa fageda sobre substrat àcid que em recorda a les del vessant nord del massís del Montseny. El vial em condueix al clot de Font Negra.
Fageda al clot de Font Negra
L'herba fetgera (Hepatica nobilis) Ranunculaceae
Just abans d'arribar al torrent, prenc un caminoi que s'enfila pendent amunt per la fageda. El camí, a estones força desdibuixat, va fent ziga-zagues per superar el fort pendent.
Fageda pujant cap a les mines del Costabona
Més amunt el bosc de faigs deixa pas a la pineda de pi negre i, a la cota 1.750 atenyo una clariana.
Pineda de pi negre pujant a les mines del Costabona
Clariana a la cota 1750
Pujo pel llom herbós fent ziga-zagues. El camí és poc transitat i es fa perdedor. Endevino el corriol que segueix pel fort pendent d'herba amunt, fins a arribar a una zona menys inclinada i amb alguns pins negres socarrimats.
Dent de cà (Erythronium dens-canis) Liliaceae
Pins socarrimats arribant a les mines del Costabona
A la cota 2.025, enllaço amb el PR 15 que puja de la cabana de l'Ullat pel camí de les Mines. Prenc el sender a l'esquerra i trobo les restes de les mines del Costabona.
Terregalls de les mines del Costabona
El sender puja entre els terregalls de les antigues mines, passa unes plataformes que devien ser les barraques dels miners i guanya alçada, còmodament, pel fort pendent seguint el camí de les Cavalleries.
Plataformes dels habitacles dels miners
Camí de les mines del Costabona
La pujada no se'm fa pesada, gaudeixo de vistes al Canigó i la vall del Tec cada vegada que faig un gir en direcció nord-est, i de sobte, quan aixeco la vista per veure el que em falta, m'apareix la majestuosa silueta d'un trencalòs.
El trencalòs (Gypaetus barbatus) Accipitridae
El massís del Canigó pujant al Costabona A la cota 2.315 enllaço amb el camí que ve de la collada Fonda i el PR 16. Algunes tristes clapes de neu decoren l'herba resseca. Amb aquestes temperatures estan condemnades a desfer-se molt ràpidament.
Enllaç amb el PR 16 a la cota 2.315
La vall del Tet pujant al Costabona
M'enfilo amunt pels prats herbosos de la Solaneta del Costabona i finalment arribo al cim del Costabona, a 2.465 m d'altitud.
Arribant al cim del Costabona
Avui, les vistes des del cim són immillorables: el massís del Canigó, les Esquerdes de Rojà, el Bastiments, el Gra de Fajol, la serra del Catllar, Montserrat, el massís del Montseny, l'Alta Garrotxa i la vall del Tec amb les planes del Rosselló al fons. En tot el camí no he trobat a ningú, només aquí a dalt del cim, coincideixo amb dues parelles que han pujat des de la collada Fonda.
El massís del Canigó des del Costabona
Són les 3 de la tarda d'un dia qualsevol d'aquest mes de març i vaig amb màniga curta, i no sóc l'única, fins i tot hi ha qui va amb camiseta de tires. Cada cop és més evident que el clima està canviant, i molt més de pressa del que pensàvem i voldríem. Tot pujant he trobat florides diverses espècies de plantes alpines que floreixen ben entrada la primavera, i fins i tot a l'estiu, com l'herba de les set sagnies o la genciana alpina.
Herba de les set sagnies (Saxifraga oppositifolia) Saxifragaceae
Deixo el cim, rumiant en com pot canviar l'aspecte dels nostres Pirineus amb el canvi climàtic, i començo la llarga baixada cap a Espinavell.
Bifurcació de camins a la cota 2.315
Desfaig camí fins a la cota 2.315 i en aquest punt, continuo pel PR 16 que baixa de dret per la carena en direcció sud. A la cota 2.175, deixo el camí que baixa a la collada Fonda, travesso un fil elèctric i davallo seguint els senyals grocs del PR 16.
Bifurcació de camins a la cota 2.175
Perdo alçada pel llom pelat de la serra de Finestrol, amb les mines del Costabona i el massís del Canigó a la meva esquerra i amb les muntanyes de l'Alta Garrotxa al fons.
Baixant per la serra de Finestrol
Els prats grocs, castigats per la sequera d'aquest hivern, no auguren res de bo. Esperem que plogui aviat.
La serra de Finestrol i la vall del Ritort
Més avall començo a trobar-me petites bosquines de pi negre i mates de ginebró nan, i atenyo la jaça de les Pigotoses, on enllaço amb el camí de pujada.
Bosquines de pi negre a la serra de Finestrol
Faig un petit descans per recuperar les cames de la llarga baixada, i reprenc el descens.
Jaça de les Pigotoses
Desfaig el camí de pujada cap a la vall del Ritort, i quan arribo al fons de la vall, al pont sobre el Ritort, travesso el riu i continuo per la pista, ara per la riba dreta del riu.La pista puja lleugerament i arribo al mas de la Gresa. Abans d'arribar al mas, tombo a l'esquerra i baixo seguint rastres de corriol per enllaçar amb la pista pavimentada just en un revolt.Davallo per la pista uns metres i giro a l'esquerra per seguir rastres de camí que em porten a la pista d'Espinavell a Setcases, just a l'aiguabarreig el Ritort i el torrent de la Casassa.A partir d'aquí ja només em queda desfer el tram de pista fins poc abans d'Espinavell, seguint la remor del Ritort i gaudint d'aquesta primavera tan assolellada i càlida.
La floració del lliri de neu a la vall del Ritort, Espinavell
Ruta realitzada a mitjans de març del 2019.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.