dimarts, 11 de juny de 2019

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers







Cim del cap de Tancalaporta a la serra del Cadí

 

Vall del Bastareny, Gisclareny, Berguedà

Prepirineu oriental

 

 



     Ascensió al cap de Tancalaporta, també anomenat puig dels Terrers, de 2.465 m d'altitud, a la serra del Cadí

Itinerari llarg i dur que des de la vall del Bastareny s'enfila al puig de Terrers o cap de Tancalaporta passant pel coll de Bauma i pel caire meridional de la muntanya. La tornada ressegueix la serra de la Moixa fins a coll de Pendís i davalla pel camí dels Empedrats. És una ruta molt exigent pel gran desnivell que cal superar.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Cap de Tancalaporta o puig Terrers


     Aquesta ruta ens permetrà gaudir del marcat contrast paisatgístic entre els boscos i la roca nua dels cims culminants gràcies al seu gradient altitudinal, a més de gaudir de la tranquil·litat d'un cim poc freqüentat amb una panoràmica privilegiada del Berguedà i la Cerdanya.


Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vistes del Pedraforca pujant al cap de Tancalaporta

 
     Les dues grans serralades del Cadí i Moixeró formen una impressionant barrera muntanyosa unida pel coll de Tancalaporta, situat als peus del cap de Tancalaporta o puig dels Terrers. Aquesta impressionant serralada prepirinenca, alineada de llevant a ponent, separa la comarca de la Cerdanya, al nord, del Berguedà al sud, amb l'Alt Urgell situat a l'extrem occidental.


     La serra del Cadí i Moixeró és una serralada calcària de relleus abruptes i cingles escarpats cap al vessant nord, la serra del Cadí, i cap al vessant sud, la serra del Moixeró. La serralada forma part del Parc Natural del Cadí – Moixeró , junt amb el massís de la Tossa d'Alp i el Pedraforca.


Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vessant nord de la serra del Cadí

 
     La vall del Bastareny és una vall eminentment forestal situada al municipi de Gisclareny, entre la serra de la Moixa i la serra de Gisclareny. El fet que la zona estigui formada per calcàries ha propiciat el desenvolupament d'un carst, on l'aigua de la pluja que cau a les parts altes de la serra del Cadí, s'escola i torna a aparèixer en forma de surgències al fons de la vall. Destaquen les surgències de l'Adou del Bastareny, que dóna origen al riu Bastareny, o el Bullidor de Sant Esteve i el Bullidor de la Llet.


Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Cap de Tancalaporta i vall de la Muga des de la vall del Bastareny

 

Punts forts de la ruta:

  • La panoràmica de 360º

  • La vall del Bastareny

  • El contrast paisatgístic de l'alta muntanya

  • El relleu abrupte de la serra del Cadí


Potser també t'interessa:




ITINERARI SOBRE MAPA


Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Itinerari sobre mapa de l'Editorial Alpina a escala 1:25.000



FITXA TÈCNICA


Tipus: ruta circular
 
Distància: 26,25 km
 
Desnivell: +/- 1820 m
 
Dificultat: molt exigent, per la distància i el desnivell a superar. Itinerari per diferent tipologia de senders i/o camins senyalitzats, amb un curt tram on un mal pas pot suposar una caiguda pel pendent. Hem de tenir en compte que, en cas de factors meteorològics adversos que no són infreqüents (boira), la dificultat d'orientació pot augmentar notablement. Gran part de l'itinerari transcorre per la carena, fet a tenir en compte en dies de molt vent o amb risc de tempesta. Itinerari d'alta muntanya.
 
Temps aprox. (sense parades): 8:25 h
 
Altitud màxima: 2.465 m
 
Altitud mínima: 902 m
 
Punt d'inici: pàrquing, a 100 metres de l'Aula de Natura de Cal Cerdanyola (accés des de Bagà).
 
Època: primavera, estiu i tardor.
 
Observacions: 
  • Itinerari molt llarg, depenent de l'època de l'any, cal tenir en compte les hores de llum.
  • En cas de previsió de tempestes o forts vents, cal tenir en compte el llarg recorregut carener per la serra de la Moixa.
  • Amb congestes de neu o gel, el flanqueig del coll de Tancalaporta és molt exposat.
  • Hi ha fonts al coll de la Bena i al refugi Sant Jordi. Al ser un terreny càrstic pot ser difícil trobar aigua en èpoques de sequera.

Recomanacions: 
  • Respectem l'entorn i les espècies que viuen. No deixem deixalles ni rastre de la nostra presència. I sis plau, allunyem-nos dels cursos d'aigua (estanys, rieres, fonts, etc.) per anar a cal senyor Roca!
  • Durant el recorregut hem de creuar diversos tancats de bestiar amb fil elèctric i manetes. Obriu i torneu a tancar les manetes. Si trobeu trams de fil elèctric sense maneta, passeu amb cura sense malmetre'l.

Mapa recomanat: 
  • Moixeró- La Tosa. Escala 1:25.000 Editorial Alpina 2017-2018

Accés al punt d'inici: des de la sortida de la C-16 Bagà (nord), seguim les indicacions cap a coll de Pal. Arribats al trencall de l'inici de la carretera a coll de Pal, l'obviem i continuem recte cap a l'oficina del Parc Natural del Cadí – Moixeró. Continuem per la pista asfaltada en direcció a Gisclareny. Passem el càmping Bastareny i arribem a una bifurcació. Deixem la carretera asfaltada, que va a Sant Joan de l'Avellanet i Gisclareny, i prenem la pista forestal de la dreta en direcció a l'Adou del Bastareny i l'Escola de Natura La Salle. Seguim aquesta pista i passada l'escola de Natura de la Salle, just en un revolt, trobem un aparcament amb capacitat per uns 20 cotxes. A 13 min i 6km des de Bagà.


TRACK DE LA RUTA



Powered by Wikiloc

Descarrega't el track!



PERFIL ALTITUDINAL


Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Perfil altitudinal de l'itinerari

 

Subscriu-te al blog si t'interessa conèixer més rutes!




DESCRIPCIÓ DE LA RUTA


     Començo la ruta d'avui a la riba del Bastareny, just passada l'Escola de Natura de la Salle. Començo baixant per la pista fins al molí del Puig (903m). Abandono la pista i enfilo per un corriol que passa pel costat de les restes d'aquest antic molí. Poc més amunt, enllaço de nou amb la pista. Continuo per l'ampla pista de terra que després d'una suau remuntada, baixa cap al riu. Just abans de travessar el riu, surt un camí a mà esquerra que condueix a l'Adou del Bastareny. Em desvio uns minuts per visitar el naixement del Bastareny, tot seguint un marcat corriol que s'endinsa enmig del bosc i passa pel costat d'un bonic sallent.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
L'Adou del Bastareny

Després d'aquesta petita marrada per anar a veure la surgència del Bastareny, torno al camí principal. Travesso el riu Bastareny pel pont de Monnell i, just després, trobo una barrera que impedeix el pas als vehicles. Vorejo la barrera i continuo per la pista que condueix a la casa de Monnell. Poc més endavant, el sender local senyalitzat amb marques de pintura blanca i verda, deixa la pista i davalla per un corriol herbós. Travesso la llera seca del riu de la Muga i pujo fins a trobar un torrent. Just abans de travessar el torrent, un corriol puja a la dreta cap al salt de Murcorols. Aquest cop però, deixo el salt de banda i enfilo fent llaçades enmig del bosc pel dret coster. Més amunt, el camí desemboca en una clariana i a la masia de Murcorols (1.178m).

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vistes a la serra de Monnell

Em desvio uns metres del camí marcat per visitar les restes de l'antic castell i la masia, ara en avançat estat d'abandó. Des de les restes del mas, segueixo per un camí de carro fins a enllaçar amb una pista just al costat d'una bassa.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Murcorols i la serra de Moixeró

Continuo per la pista en direcció a ponent tot seguint el sender local. Travesso el rec de Murcarols i segueixo amunt fins a un marcat revolt a l'esquerra. Just al revolt surt una pista a la dreta que deixo de banda. Faig uns 20 metres i abandono la pista per seguir les marques del sender local cap a la dreta.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vista al coll de Bauma des de Murcorols

Enfilo per aquest camí fins a una nova bifurcació. Deixo de banda el camí que marxa a la dreta i segueixo cap a l'esquerra. Pocs metres més amunt arribo a una cruïlla de camins. Enllaço amb el GR 150 i 107 i la ruta de Cavalls del Vent.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Enllaç GR 150 i Cavalls del Vent

Continuo cap a ponent per una bonica pineda de pi roig fins a la font Vella i el coll de la Bena (1.433m), on arriba la carretera asfaltada de Gisclareny.

En aquesta cruïlla de camins, deixo les marques de pintura blanques i vermelles del GR i continuo per les marques de sender local i les taronges de la ruta de Cavalls al Vent.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
El Comabona i el Cap de Tancalaporta des de coll de la Bena
 
Marxo per una pista forestal que puja i baixa tot vorejant una zona de terrers margosos. Deixo de banda el camí cap a la Solana i continuo en direcció al coll de Bauma.
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Muguet (Convalaria majalis) al torrent de Murcurols

Després d'una petita remuntada on el sender local i la ruta de Cavalls del Vent es bifurquen, davallo cap al torrent de Murcurols on es tornen a retrobar els dos senders. Travesso el torrent i enfilo per una bonica pineda de pi roig cap a una bassa i el coll de Bauma (1.573m).

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Arribant al coll de Bauma

Soc al coll de Bauma. En aquesta cruïlla de camins s'ajunta una pista que ve de Gresolet i la que ve del coll de la Bena i mena cap al Collell i Saldes. Deixo la ruta de Cavalls del Vent que davalla cap a Gresolet i continuo per la pista seguint les marques blanques i vermelles del GR que va cap al Collell.


Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Papallona a la vall del Bastareny

Uns centenars de metres més amunt, just en un revolt, trobo un indicador al Comabona (suposo que la referència de 9 km que indica el cartell és la suma de l'anada i la tornada!). Deixo el GR i prenc el camí al Comabona. Enfilo pel camí de carro i poc més amunt, el sender senyalitzat amb marques de pintura blanca i verda, deixa la pista i s'enfila a l'esquerra per un corriol bosc amunt.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Pineda amb boix i boixerola pujant al Cap de Tancalaporta

A partir d'aquí, emprenc un pronunciat ascens enmig d'una bonica pineda de pi negre amb boix i boixerola. Camino amb la colossal i imponent cara nord del Pedraforca a la meva esquena. El camí remunta el coster boscós tot fent llaçades i va flanquejant vers llevant. Finalment, a la cota 1960, atenyo una clariana al caire de la carena.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vista del Pedraforca pujant al puig Terrers

Des d'aquest indret es gaudeix d'una àmplia visió de la vall del Bastareny i la serra del Moixeró, la serra de Gisclareny, Ensija i el majestuós Pedraforca.

Continuo carena amunt cap a les restes d'una barraca. Ascendeixo fent ziga-zagues per terreny herbós, enmig d'un bosc força esclarissat, fins a assolir de nou el caire de la cinglera.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vista de la capçalera de la vall de la Muga

Em trobo just a un portell anomenat el pas de la Cabra o el Grauet (2.135m), amb espectaculars vistes a la capçalera de la vall de la Muga. Sembla que el camí davalla vers l'est, però jo enfilo pel caire en direcció NO. Poc més amunt, abandono la carena i giro en direcció NO per una zona de prats pedregosos.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Androsace villosa, típica dels prats alpins

Enmig de la pala pedregosa sorprenc un ramat d'isards que al veure'm, marxen corrent.
 

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
La vall del Bastareny pujant cap a la pleta de la Guilla

M'encamino cap a la pleta de la Guilla (2.220m) amb la imponent cara nord del Pedraforca al meu davant. Atenyo aquesta petita pleta emmarcada sota un amfiteatre rocós, esquitxada de blocs de roca i poblada d'ortigues, i continuo flanquejant en la mateixa direcció.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Pujant cap a la pleta de la Guilla

Travesso la pleta en direcció a ponent i continuo ascendint, vorejant el cimal per pendents pedregosos on el camí es fa perdedor.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
La pleta de la Guilla

Passo uns abeuradors i continuo guanyant alçada en direcció nord. Un cop arribo a la cota 2400, ja al vessant nord del Cap de Tancalaporta, abandono el sender i enfilo per terreny pedregós i fora de camí cap al cim del puig Terrers o cap de Tancalaporta (2.465 m).

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Últims metres al cim de Tancalaporta

Finalment assoleixo aquesta privilegiada talaia situada a 2.465 m d'altitud, després de 6 hores de caminada. Aprofito per fer una parada i un mos, mentre contemplo l'àmplia panoràmica de 360 º que ofereix el cim de Tancalaporta.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
El Comabona des del cap de Tancalaporta
A dalt del Comabona es retallen les siluetes d'uns excursionistes i al mirador de Gresolet llueixen els vidres de la corrua de cotxes que hi ha aparcats. Segurament, al coll del Verdet fan cua per pujar al cim del Pedraforca. Jo estic sola aquí a dalt. Només jo i una colla de voltors gaudim d'aquest mirador privilegiat.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
La cara nord del Pedraforca

Després d'un merescut descans, començo el llarg descens cap a la vall del Bastareny. Baixo seguint el llom carener en direcció nord i, tot seguit, m'encamino cap a l'oest per anar a cercar el camí marcat que baixa del Comabona, sota el coll dels Terrers (2.408m).

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
La serra de la Moixa des del cap de Tancalaporta

Enllaço amb el GR 150.1 i el segueixo en direcció est. Passo el coll de Tancalaporta (2.343m), que endevino pel nom que deu ser molt ventat, i començo un llarg flanqueig pel vessant meridional del serrat de la Muga.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Petrocallis pyrenaica, flora alpina

El vessant està fortament erosionat a causa de la neu i les pluges, i tot i que 
el camí no té cap dificultat, aquest tram reclama posar atenció, ja que un mal pas o una relliscada pot provocar una caiguda pel pendent amb greus conseqüències. Sembla però, que si és el cas, es podria evitar resseguint el fil de la carena, pujant al cim per tornar a davallar i enllaçar amb el sender més endavant.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Camí al coll de Tancalaporta

Superat aquest tram de flanqueig sobre la vall de la Muga, el camí es torna platxeriós. Continuo per prats i més enllà, enllaço amb la ruta de Cavalls del Vent que ve de coll de Pendís i mena cap al refugi de Prats d'Aguiló.

Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vista des de la capçalera de la vall de la Muga

Segueixo el GR i la ruta de Cavalls al Vent en direcció est. El camí voreja els abruptes costers de la carena de la Moixa, a estones pel caire de tramuntana, poblat per un bonic bosc de pi negre, i a estones pel vessant meridional.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Resseguint la carena de la Moixa

Passo pel pas del Bou (2.247m) i, a partir del collet de les Vaques (2.194m), traspasso el llom i continuo carenejant plàcidament amb vistes al vessant Berguedà.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Vessant meridional de la serra de la Moixa

El serrat s'estreny i, després de superar una petita desgrimpada sense cap complicació, arribo al coll de la Moixa (2.024m) . En aquest punt, el sender torna a canviar de vessant i davalla pel vessant obac fins a un petit collet sota la roca de la Moixa.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Coll de la Moixa

El camí fa un parell de marcats girs per evitar un ressalt rocós i continuo davallant pel vessant obac fins a atènyer el bonic coll de Vimboca (1.792m) i poc més enllà, el coll de Pendís (1.781m).

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Coll de Vimboca

En aquest indret deixo les marques dels Cavalls del Vent, que continua cap al refugi dels Cortals de l'Ingla, i davallo cap a migjorn seguint el GR 107.
Passo pel refugi Sant Jordi (1.560m), que en aquesta hora està ple de gent esperant el sopar, i continuo davallant pel fons de la vall cap al camí dels Empedrats.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Refugi de Sant Jordi

Ressegueixo el torrent de la Font del Faig, passo l'estret dels Empedrats (1.060m) i continuo baixant enmig de les altives parets calcàries del congost fins al trencall del Bullidor de la Llet.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Camí dels Empedrats

Deixo la visita al Bullidor per una altra ocasió, tot i que avui deu rajar abundós, però després d'aquesta llarga jornada les meves cames ja no estan per res més que per arribar al final de la ruta.

 
Ascensió al cap de Tancalaporta o puig Terrers
Salt d'aigua als Empedrats

Ressegueixo els últims centenars de metres a bon ritme, amb la motivació del que sap que això aviat s'acaba, i finalment arribo al punt d'inici i final d'aquesta llarga i dura ruta al cap de Tancalaporta o el puig de Terrers, com li vulgueu dir.

Ruta realitzada a principi de juny del 2019.
 



2 comentaris:

  1. Muy buena descripción. Hice la ruta este fin de semana y vale mucho la pena. Se me hizo muy larga la cadena anterior a coll de Pendis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jose, gracias por dejar tu comentario. Y si, tienes razón, el tramo hasta coll de Pendis se hace largo, y mas cuando ya llevas un nuen tute en las piernas, però las vistas la hacen mas llevadera!

      Elimina

Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.