dimarts, 30 de desembre del 2014

INDRETS AMAGATS DE L’ALTA GARROTXA A L'ALT EMPORDÀ I



INDRETS AMAGATS 

DE L'ALTA GARROTXA A L'ALT EMPORDÀ I

 

Una terra aspra, feréstega i salvatge: per perdre's i per descobrir!

24 de desembre de 2014: de St. Pere de Lligordà a St. Llorenç de Sous



És Nadal, ple hivern, una bona època per visitar l'Alta Garrotxa. 

Surto del Camp Base que encara és fosc, desconnecto el mòbil i emprenc camí cap a La Garrotxa. Passo per Olot, cobert per algunes boires només per fer bonic, res a veure amb les de La Plana. La temperatura és negativa, fa fred: el que toca en aquestes dates.

Agafo la sortida de Besalú Est i giro cap a Beuda. A pocs quilòmetres em trobo el punt d'inici de la ruta que he planificat: St. Pere de Lligordà. Just al costat hi ha una zona d'aparcament i una font. 
Sant Pere de Lligordà


St. Pere de Lligordà és una església romànica, molt ben conservada, que data dels segles XI-XII, i de la qual se'n té notícia a partir de l'any 1079.

Tomba a Sant Pere de Lligordà




Visito el cementiri on a més de nínxols hi ha una tomba el terra molt curiosa.

Ca n'Oms de Beuda




Espectaculars masies com la de Ca n'Oms de Beuda, són grans propietaris que posseeixen moltes terres i altres masies dels voltants.



Per pistes i camins travesso la serra de Montcal, entremig de l'alzinar atapeït d'arítjols i intransitable, arribo a St. Vicenç de Montcal. Aquesta església, també romànica, i molt semblant a l'anterior, té un curiós forrellat forjat a la porta d'entrada.

Sant Vicenç de Montcal

Forrellat de Sant Vicenç

Portalada de Sant Vicenç

Deixo el poble, i passant per Santa Llúcia pujo al Puig de Santa Magdalena, on s'alça majestuosa l'església romànica de Santa Magdalena de Jonqueres, amb el mas que porta el seu nom just al costat.

Santa Magdalena de Jonqueres

Detall de la portalada, una finestra i la campana de l'església de Santa Magdalena de Jonqueres.

Porta de Santa Magdalena de Jonqueres
 
Detall d'una finestra de l'església
La campana de Santa Magdalena
                                                                                                                                                          


Per pistes i camins em dirigeixo cap al Mont, pujant pels pedrons i passant per la masia de Falgars,
resseguint la vessant obaga que encara resta coberta de gebre, arribo al captard, quan ja es pon el sol, dalt del santuari del Mont. 
 
Mare de Déu del Mont
Les vistes recompensen. No tinc aigua, però la sort fa que trobi l'Hector, que em diu que si baixo a Rocapastora en trobaré. Tinc el temps just d'arribar a la font de Rocapastora i trobar un lloc arrecerat per dormir.

 
Posta de sol des del Mont



Croquis sobre mapa de l'ICC a escala 1:25.000



 

Subscriu-te al blog de Ressotaelspeus!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva visita. Valorarem el teu comentari per incloure'l al blog.